testing image

VII

 

Pinacles

 

Pinacles de colors, vertiginoses inflorescències, paraules de lloança:

aquí la tija d'herba es torna llança.

Però s'equivocaria

qui en parlar d'herba, de lloança, d'espiga,

s'oblidés del llamp a punt de caure,

ignorés les forces invisibles,

veiés el xiprer com un xiprer

i els coloms com uns coloms.

Tot, aquí, respira

singularitat i desafiament,

la natura hi és natura, però transformadament:

és diàleg amb un món que la jutja i la supera.

En una façana, les estàtues

s'arrapen a les torres com els grans a les espigues

—harmonies—;

en l'altra se n'aparten, feixugues de dolor

—desolació.

Naixement i passió.

I una glòria tan incerta que, tan alta, no arriba.