testing image

L'arç i la canya

 

Al sortir del Santuari

passaren per lo Calvari,

mes la Verge no sentí

la Canya amb un Arç parlar-hi

al vent del Getzemaní.

 

L'Arç negre diu a la Canya:

—Per què estàs trista, companya?

¿No et canten tan falaguers

los aucells de la muntanya

com de Sion als xiprers?

 

—Tu tampoc estàs alegre—

la Canya diu a l'Arç negre.—

¿Una abella d'ales d'or

no hi ha en lo jardí que alegre

amb son murmuri el teu cor?

 

La Canya li responia:

—No hi ha dissort com la mia;

lo Messias arribà

i jo tinc de ser un dia

lo ceptre dur de sa mà.

 

—Ma dissort és més funesta—

l'Arç espinós li contesta—:

jo tinc de ser, quin afront!,

corona d'aquella testa

d'on baixa l'aurora al món!—

 

Passant la Verge Maria

la conversa no sentia,

mes la Flor del seu abril,

que mot per mot la collia,

plorava de fil a fil.