Lo naixement (fragment)


Obra:Poemes llargs. Teatre (p. 580-581)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo naixement (fragment)


Corpresa per l'amor de l'etern Pare

que dins son cor se torna amor de Mare,

pren en ses mans al Déu que la creà:

humil l'adora amb sos puríssims llavis,

i Ell que plorava ja nostres agravis

amb aquell bes d'amor s'aconhortà.

 

Amb fi llenç i candíssim embolcalla

l'hermós Anyell que bela entre la palla,

i amorosa l'estreny sobre son cor,

i entre sos braços, tendra i amorosa,

com l'hòstia santa en son altar la posa,

les entranyes fonent-se-li d'amor.

 

Aprés li mostra el pit, casta poncella

de rosa que entre lliris s'esbadella

per dar son calze de rosada al sol.

Font de l'aigua puríssima i sagrada

amb què el Déu d'Israel que l'ha sellada

de Salomó els jardins arrosar vol.

 

Aquell que l'univers omple de vida,

del sol esplèndid a l'humil calcida,

aquella mar d'on brollen tots los rius,

com los coloms que ronquen dintre l'heura

si en eixa font davídica s'abeura,

com floriran, Betlem, tos regadius!

 

A la rosa penjat de sa mamella

xucla mel l'infantó com una abella:

tremolen de plaer les flors del prat,

Àngels i Sants de baix en baix s'ho diuen,

los set cels s'estremeixen i somriuen

veent somriure al bell cim la Trinitat.

 

Mes, ¿què hi veuen al fons d'aqueix misteri

que en lo porxe blavós de l'hemisferi

los Serafins s'aboquen a mirar?

Hi veuen la bellesa sobirana

caiguda al clot de la misèria humana

com una estrella en fanguillós joncar.