Sempre vaig trobar en la mentalitat de Gual...


Obra:Retrats de passaport (p. 108)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Sempre vaig trobar en la mentalitat de Gual un punt d'equilibri. No crec que hagués estat mai un bohemi ni que l'haguessin satisfet, en cap moment, les posicions inexplicables i gratuïtes. Era possible de trobar-lo al matí a la biblioteca de l'Ateneu amb un aire més esportiu — esportiu d'una certa edat, perquè no era pas jove— que el que solen tenir els qui freqüenten els antres de Talia. No semblava ni un bohemi ni un cabotin, almenys externament, Més que d'alimentar-se de cafè amb llet, cosa que no era rara en aquest ofici, semblava tenir accés a objectes positius i tangibles. No semblava pas un home de teatre... Quan caminava per la biblioteca ho feia de puntetes per no fer soroll, per no molestar ningú, perquè ningú no constatés la seva presència, Aparentava tenir un gran respecte pels llibres —cosa que no era pas habitual en molts concurrents— i, a més a més, pretenia respectar els lectors de la bi­blioteca. Tot això — direu potser — és insignificant, No ho sé... El teatre ha segregat sempre el cabotinage i la fatxenderia a raig fet. Gual era un cas a part; era un home senzill (almenys externament), més aviat apagat, que parlava en veu baixa, que escoltava la gent. Escoltar la gent! Gran problema!