Cristòfor de Domènech és un bohemi de tarda...


Obra:Retrats de passaport (p. 91)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Cristòfor de Domènech és un bohemi de tarda. És el tipus de l'intel·lectual de la generació anterior, que ha anat a mal borràs i ha acabat en la bohèmia més delirant. És un home difús, oratori, caòtic i des­ordenat. Sempre està al punt de dalt. Té la mania de vestir bé, d'anar ben arreglat i de presentar-se com un refinat. Sota el plastró que porta, la camisa és una incògnita vaguíssima.

En arribar, havent dinat, es col·loca en un lloc estratègic de la biblioteca — és a dir, en un lloc de pas— i demana cafè. De seguida que passa algú sus­ceptible d'enganxar-se-li, li salta a sobre a grans gambades. Comença llavors una conversa — vull dir que Domènech inicia el seu monòleg xarbotant. Al cap de poca estona, algú els fa pregar que tinguin silenci, que parlin baix. Llavors Domènech s'emporta el seu interlocutor cap al vestíbul i, a peu dret, sota el bust de Verdaguer, el monòleg continua intermina­ble. A quarts de sis de la tarda, l'interlocutor té un aspecte absolutament aplanat i Domènech continua en l'ús de la paraula. Però, a la fi, ni l'un ni l'altre no poden més i se separen. Domènech arriba a la seva taula dient una frase a l'orella de l'un, entaulant un tall de diàleg amb un altre, estrenyent la mà al de més avall. Finalment s'asseu, fatigat, a la seva taula i pren el cafè que li han servit tres hores abans.