A un nivell més elevat, justament elevat...


Obra:Un "Llibre verd" (p. 91)
Indret:Casino
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

El Casino de Manresa és un edifici modernista obra d'Ignasi Oms i Ponsa i, actualment, alberga la Biblioteca Comarcal. Era conegut com "el casino dels senyors", pel fet de ser el centre de reunió de la burgesia manresana de l'època i, de fet, allà es va decidir bona part de l'activitat política i econòmica de Manresa al llarg del segle XX. De fet, Joaquim Amat-Piniella va publicar una novel·la el 1956 justament amb el títol d' El casino dels senyors, per a la redacció de la qual s'inspirà en el casino i el grup social que el freqüentava. Aquesta novel·la va provocar la ira de certes personalitats manresanes, que s'hi van sentir al·ludides. És pel ressò que va tenir aquesta novel·la que en reproduïm, a continuació, un fragment ben representatiu. Els altres dos textos, firmats per Josep Maria Espinàs i Vicenç Prat, són també reflexions, en un to més assagístic que el d'Amat-Piniella, sobre el paper que jugava el casino dins la societat manresana. Tots tres textos poden ser llegits del Pa
testing image

A un nivell més elevat, justament elevat, destaca la terrassa del Casino, d'aquest bell casino que la gent sens dubte per ganes de motejar en diu Casino dels Senyors. Aquesta hora és el punt dolç, d'aquella casa. Ben repapat, un hom té la sensació real d'una superioritat afalagadora, i pot lliurar-se, si l'afany d'alternar no li abelleix, a pensaments lleugers mentre esmicoteja un sucre o tira boletes de paper a l'asfalt. De tant en tant saluda expressivament un peató vagament íntim. A baix, no pareu de veure la gent que murmura i retalla la levita dels seus amb una benevolència i una mala intenció proporcionades. Els enamorats no saben què dir-se i mentre ell no té més remei que fer-se cirar les sabates, ella esquinça acompassadament el vano.

Les dones tenen els ulls una mica cansats i es fan cobejables. Els homes diuen per a fer una cosa o altra, mal dels governants. Aneu passant el rosari de la tafaneria a través dels vianants que s'arrosseguen avall amb una indiferent expectació. Uns infants cofois del seu trajo grotesc, pregonen escandalosament una oculta tragèdia.