A l'Ateneu, vaig anar de dret a la penya de Joaquim Borralleres...


Obra:Memòries II (p. 82)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A l'Ateneu, vaig anar de dret a la penya de Joaquim Borralleres, de la qual coneixia elements, perquè, abans de ser soci, Valeri ja m'hi havia portat i ja havia fet la meva propaganda. Fou la nostra penya una expressió d'aire més o menys intel·lectual que a Barcelona aconseguí un pes considerable. Moltíssimes coses i esdeveniments de tots els ordres, que la gent del carrer ni remotament no podia suposar com es maquinaren, on s'engendraren ni d'on sortí la idea inicial, és seguríssim que va­ren tenir l'arrel en la nostra penya.

La seva característica fou una especial flexibilitat a incorpo­rar nous elements, mantenint un nucli que gairebé sempre vàrem ser els mateixos. Amb el temps s'hi anaven afegint adeptes nous, que al cap d'una temporada se'n desprenien i eren substituïts per altres, però també es donava el cas dels qui s'adaptaven, dels qui descobrien una vinya espiritual en el nostre cercle, i aquells ja no se'n movien més.

Arribà un moment que en la vida de Barcelona la nostra penya va produir un cert respecte, i fins un cert pànic, a perso­nes que s'imaginaven qui sap què referent a les nostres pacifi­ques activitats. Davant d'un projecte o d'una idea qualsevol, o d'una maniobra política, algú es preguntava: "Què dirà la penya de l'Ateneu?" I, encara que a l'Ateneu hi havia diverses penyes —la dels vells (que fou la mateixa que es reunia al Con­tinental amb el nom de la del Santo Sepulcro), la dels metges, la dels advocats, la dels ni carn ni peix, i altres més—, quan es deia la penya de l'Ateneu la gent es referia a la nostra.