Joaquim Borralleres era un home de rostre pàl·lid...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Joaquim Borralleres era un home de rostre pàl·lid i hermètic, d'ulls que ja tenien bosses, de mirada apagada. El seu somriure tan sols era un esbós de somriure. Feia l'efecte d'un home que s'avorreix per tot arreu: a l'Ateneu, al teatre, al cafè, a la taula, al llit. Et semblava, tal vegada perquè no hi tingueres un tracte massa seguit, un home fred —¿fred per timidesa o per indiferència?— sempre un xic al marge dels altres. D'una gran correcció, de moltes i bones lectures, tenia el bon gust de mai no actuar en divo, paper que deixava als seus companys de «penya», sobretot a Pujols. (El juliol de 1939, data gloriosa, el retrobaràs després de molt temps de no veure'l. Ben vestit com sempre i no disfressat de proletari com molts, alguns falsos senyors, ho haurà perdut tot gràcies a la beneiteria demagògica de certa mena de galifardeus que sempre agafen el rave per les fulles i, com si no hagués passat res, serà l'home fred i apagat de sempre. Ni un plany. Ni una protesta.) D'ell no en saps cap malifeta, cap bandarrada, cap vilesa, i això és el millor que podem saber d'un home, amic o no amic.

Crec que era metge, però no sé si exercia. Em sembla que no. Fred amb tothom, també ho era amb les dones. En elles, no obstant això, feia mol­ta impressió. Amelia Meyer, una de les de més luxe, n'estava enamorada.