En aquestes nits de lluna...


Obra:Primera volada (p. 331-332)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En aquestes nits de lluna, veient la llum groga de l'astre regalimant sobre les pedres groguenques de la Sagrada Família, penso que l'esforç fet per Gaudí per portar l'arquitectura a la naturalesa hauria merescut poder rematar la jugada fins a les darreres conseqüències. El temple, en la lluna de la nit, tant si us el mireu de lluny com de prop, és una cosa única. Però és potser quan us el mireu de prop — quan sentiu l'ensulsiada de detalls caient-vos a sobre i la mateixa sensació de trobar-vos dins de la pura geologia — que us adoneu del seu esperit. A l'arquitecte li agradava de fer emmotllar les coses de la naturalesa i inserir-les en el temple. Això em portava a imaginar el desplaçament de la baluerna de l'aire lliure en què naturalment es troba, al fons del mar i en una llum submarina. Aquest hauria estat potser el seu medi més natural i més adequat. L'estructura del temple s'hauria anat carregant de deposicions minerals; aquell punt de fredor tèrbola que caracteritza la llum del fons del mar, l'haguera mantingut en una imprecisió incerta; a sobre, s'hi haurien format anfractuositats, protuberàncies, cavernes, esquerdes, coves, tot aquell món informe de la vida còsmica. Una vasta biologia animal i botànica palpitaria, en un formigueig primigeni, al damunt i al voltant de la massa imprecisa: les formes toves, les formes titil·lants, les punxes, les viscositats, el somnambulisme dels rèptils. Les torres, els arcbotants, els contraforts, tindrien el tremolor de la molsa i la temperatura del pàlpit primigeni. Em podia imaginar—ajudant la lluna—que l'estructura dibuixada i creada per l'arquitecte hauria estat, posada al fons del mar, completada per les secrecions de la mineralogia. En la llum submarina, de la zona lluminosa del mar, que en la zona superficial és tan dolça, — suau i bella, el temple hauria estat potser més ben posat que en la llum del dia de Barcelona, que de vegades li costa d'ésser fina. En aquest medi líquid, la sagrada Família seria d'un naturalisme màgic, irreal, fantàstic.