Una conversa íntima amb Apel·les Mestres...


Obra:Siluetes catalanes (p. 90-91)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Una conversa íntima amb Apel·les Mestres és un tònic per als treballadors intel·lectuals i per als lluitadors idealistes. Els anys no han pogut destruir la joia interior ni el clarivident optimisme del dibuixant-poeta. Sentint-lo parlar animadament, veient-lo passar hores seguides a peu dret mentre consum un cigarret darrera l'altre, no li faríeu pas, de bon tros, els setanta-quatre anys. Ell n'està satisfet, d'aquesta resistència, «l'estiu passat», ens explicava, «vaig muntar a Sant Jeroni amb un amic, força més jove que jo; ell s'havia d'aturar sovint, cansat; jo anava amunt sense adonar-me de la pujada.» La seva veu, en contar-ho, prenia un to d'alegria infantil.

Apel·les Mestres no està d'acord amb algunes tendències artístiques i literàries dels últims decennis, i tanmateix en parla sense acritud. Davant la qüestió de l'ortografia catalana, amb tot i la seva adhesió a certes grafies vuitcentistes, diu coses discretes, enraonades i serenes, ben apartades del fanatisme de certs «anti-normistes». Per no haver-se lligat gaire estretament amb les tendències predominants en altres èpoques, l'obra d'Apel·les Mes­tres es manté ben viva. I preveiem que les noves generacions li donaran tot el gran valor que realment té.

En una frase ràpida llançada en la conversa, Apel·les Mestres es planyia del fet que molts joves s'hagin apartat dels homes de la vella generació. Apel·les Mestres feia aquest retret amb un to més cordial que rancuniós. I quan nosaltres li citàvem les recents iniciatives per a fer conèixer els mèrits i l'obra de les generacions vuitcentistes, el nostre interlocutor se'n sentia content i afalagat.