Entre els llocs d'esbargiment...


Obra:Ciutats de Catalunya I (p. 36-37)
Indret:Casino
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

El Casino de Manresa és un edifici modernista obra d'Ignasi Oms i Ponsa i, actualment, alberga la Biblioteca Comarcal. Era conegut com "el casino dels senyors", pel fet de ser el centre de reunió de la burgesia manresana de l'època i, de fet, allà es va decidir bona part de l'activitat política i econòmica de Manresa al llarg del segle XX. De fet, Joaquim Amat-Piniella va publicar una novel·la el 1956 justament amb el títol d' El casino dels senyors, per a la redacció de la qual s'inspirà en el casino i el grup social que el freqüentava. Aquesta novel·la va provocar la ira de certes personalitats manresanes, que s'hi van sentir al·ludides. És pel ressò que va tenir aquesta novel·la que en reproduïm, a continuació, un fragment ben representatiu. Els altres dos textos, firmats per Josep Maria Espinàs i Vicenç Prat, són també reflexions, en un to més assagístic que el d'Amat-Piniella, sobre el paper que jugava el casino dins la societat manresana. Tots tres textos poden ser llegits del Pa
testing image

Entre els llocs d'esbargiment, el Casino té característiques pròpies. El Casino de Manresa és un edifici sorprenent, d'uns setanta metres de façana en el passeig, que sembla excessiu per a la ciutat. Entrar-hi i sentir-s'hi sol és tot u. L'hem recorregut sense trobar-hi ningú-ni a la porta, ni al jardí, ni als grans salons -, però admirant-ne les dimensions. En una segona expedició hem tingut més èxit, car dues sales de l'edifici estan ocupades per un cafè, billars i taules. Reservat per als socis, el "Casino dels senyors" perpetua una vida de pols lent, com esbalaït pel volum de les pedres. Els quatre balls típics anuals n'asseguren la respiració social, i el tenis li dóna una nota de joventut. Ens parlen del problema de les quotes, que eren de deu pessetes mensuals el 1936 i que avui es limiten a vint-i-cinc. Un hom no s'explicaria, considerant tots els problemes amb què topa aquesta Societat, per què Manresa va bastir un edifici tan ambiciós - un dels millors de Catalunya -, si no sabés que en altres temps el joc li va donar una vida pública, una animació i un atractiu que amb el joc desaparegué.