testing image

Em recordo com si fos ara que, la primera vegada que vaig anar a casa l'Apel·les, ell va dir-me que tenia vint-i-nou anys, i jo no en tenia sinó disset. Era al fort de la seva fama d'il·lustrador de llibres, però fruïa del do d'ubiqüitat, perquè sense parar de dibuixar conversava amb algú de nosaltres de coses interessants. Portava, per a estar per casa, boina i babutxes. Era ja aleshores un treballador for­midable, i jo diria que totes les obres que anava publicant ja les tenia escrites i il·lustrades. De vegades organitzava lectures de poesies seves, a les quals lectures, a més de nosaltres, assistien En Francesc Matheu, 1'Oller i l'Yxart; i 1'Apel·les, tot llegint, s'adonava de l'efecte que produïa particularment a En Matheu, que, per aquells temps, havent publicat La copa, era el poeta que tenia més crit i l'opinió del qual interessava a l'elegant dibuixant. Ara En Mestres és un dels poetes i prosistes més prolífics. D'entre les seves obres es pot fer una selecció que restarà ben durable: no volem dir quines col·leccions ens agraden més. En Mestres d'aleshores, com també el d'ara, era molt divertit: la seva broma seriosa era nova per a nosaltres. Sovint fèiem excursions matinals els dies de festa, i ens hi acompanyava un gravador, En Casals, que era un dels homes més tranquils que he tractat. Usualment sortíem tots tres: l'Apel·les, En Casals i jo. Rèiem de tot i de tothom, tot observant. Pels Quatre-Camins ens adreçàvem cap a Vallvidrera, i esmorzàvem platxeriosament a Can Baldiró d'aquell temps. Ara tot s'és canviat: ni Quatre-Camins ni hostals; i la jovialitat també s'ha perdut.