En obrir una de les finestres de la saleta...


Indret:Casino
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

El Casino de Manresa és un edifici modernista obra d'Ignasi Oms i Ponsa i, actualment, alberga la Biblioteca Comarcal. Era conegut com "el casino dels senyors", pel fet de ser el centre de reunió de la burgesia manresana de l'època i, de fet, allà es va decidir bona part de l'activitat política i econòmica de Manresa al llarg del segle XX. De fet, Joaquim Amat-Piniella va publicar una novel·la el 1956 justament amb el títol d' El casino dels senyors, per a la redacció de la qual s'inspirà en el casino i el grup social que el freqüentava. Aquesta novel·la va provocar la ira de certes personalitats manresanes, que s'hi van sentir al·ludides. És pel ressò que va tenir aquesta novel·la que en reproduïm, a continuació, un fragment ben representatiu. Els altres dos textos, firmats per Josep Maria Espinàs i Vicenç Prat, són també reflexions, en un to més assagístic que el d'Amat-Piniella, sobre el paper que jugava el casino dins la societat manresana. Tots tres textos poden ser llegits del Pa
testing image
Veu de Llorenç Soldevila:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/AnDKkOiKSbfqnNwM5B5Y.mp3

En obrir una de les finestres de la saleta, on tantes hores havia passat en la contemplació de les partides d'escacs o fent de badoc de les manilles aferrissades, se m'aparegué el jardí, com una gran catifa sota els meus ulls. D'arbres, feia temps que no en veia, i em van semblar meravellosament bells, en llur infinita gamma de verds. Al centre, la pista cimentada, de tenis, continuava essent una bestiesa més de les moltes que demostra el snobisme humà. Sempre ho havia cregut així, Que era pura ximpleria eliminar passeigs i arbres i arbusts i parterres florejats, posant-hi a canvi una pista grisa, voltada de filat com una gàbia, únicament perquè uns quants nois i noies de casa bona poguessin lluir els vestits blancs, mentre tornaven pilotetes blanques amb llurs flamants raquetes originàriament angleses. Venint d'un món on cap vanitat no compta, encara em va semblar més grotesc, tot allò. No hi havia dubte, però, que en un Casino com cal, on els socis van a fer el senyor, els fills dels socis no podien ignorar que això del tenis es porta molt als balnearis i casinos d'arreu del món. Amb l'avantatge que a la ciutat la presumpció sortia a més bon preu. No em toca pas a mi millorar les coses; a més, comprenc ara millor que mai que la vanitat és un dels motors que fan anar endavant el carro de la humanitat.