Quan a un senyal d'en Galceran...


Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

Quan a un senyal d'en Galceran, en Mitjagalta rebentà el crani del tinent, una pluja de bales, metralla, perdigonada, pedres i crits, escopinades i renecs va caure sobre els soldats. En tenien prou i massa per arrencar a córrer bosc avall els que no havien caigut. Un sergent aconseguí aturar la davallada d'un grup de soldats que començaren a disparar a cegues cap als arbres. El sol queia i era difícil reconèixer les ombres sobre les branques.

—Aquest el vull viu! —va cridar en Galceran, ama­rada la gola de la sentor groc amarg de la pólvora. Mentre la vintena justa de soldats que restaven amb el sergent carregaven les armes, en Galceran saltà de l'arbre i en quatre gambades es presentà davant l'astorat militar. D'altres homes van saltar i comença­ren un cos a cos amb els soldats. El Queraltó dels Rasos, amb el trabuc encanonant el sergent, el comminà a deixar l'arma. L'altre la llançà i aixecà les mans. Dos homes se'l van emportar cap al cau mentre els altres feien neteja d'armes entre els cadàvers. I el Queraltó ja no sentia fressa de timbal a les orelles; la tenia a la sang i no en feia cabal.