Baró. Aquest meu criat sap que vós...


Obra:El ferrer de tall (p. 28-29)
Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

Baró.   Aquest meu criat sap que vós

sou el millor de tots dos,

i aquí m'ha dut son consell.

Jordi.   Déu li pagui mercè tal.

Mes, no dient-ho, mentiria.

Del ferro que cada dia

surt vermell de ma fornal,

faig, a pic de mall, les eines

millors de l'entorn d'Olot,

i fins el mateix rei pot

contemplar les meves feines.

Treball a pic de martells,

de ferro verge, en les reixes;

dalles que mai m'han dut queixes,

botons de roda, fusells,

i, en el ram de dagueria,

punyals i dagues de llei,

que el mateix armer del rei,

de Toledo, envejaria.

Baró.  Voleu dir?

Jordi.             Tocant a espasa

són ells més, parlem formals;

mes, per dagues i punyals

no en fan ells com aquí casa.

Baró.  Ja és prou.

Jordi.              I que dir-ho pot.

perquè tothom se'n recordi:

per fer dagues, mestre Jordi,

el ferrer de tall d'O1ot.

Baró.   Vejam, doncs, com vos lluïu.

Aquí hi ha la daga.

Jordi.   (Examinant-la.) Bé.

Veurà com no li daré

per res de queixa motiu.

Baró.   Fent-ho bé, no us ha d'abatre

el preu, ni us donga fatic.

Jordi.   Ja m'ho penso.

Baró. Jo no estic

per una doble de quatre.

Vull una arma de bon tremp,

que se'm clavi allà on es vulla

Jordi. El pom ja és bo. És la fulla

que ha de canviar-se. Ho farem.

Baró.   Segura me l'heu de fer.

Jordi.   Serà una arma de batalla.

Baró.   Si troba cota de malla,

que passi malles d'acer.

Jordi.   Justament això és el crèdit

de la nostra fornal.

Baró. Sí?

Jordi.   D'això ve que l'acer aquí

ens ha donat tant de rèdit.

No saben la cançó?

Baró.                     No.

Jordi.   Doncs és cançó d'una història

que jo us puc dir de memòria,

si em voleu dar atenció.

Baro.   Ja espero amb ànsia.

Jordi.                      El meu pare,

que Déu l'hagi perdonat,

era un mestre dagué honrat,

com son fill present ho és ara.

El meu mall mateix usava:

i aquesta fornal tenia;

l'enclusa, el ferro rebia,

i ell, tot forjant-lo, cantava:

"Repica que pica,

fes dagues, daguer;

fes dagues i espases,

si ric et vols fer".

No va tardar gaire

a corre son nom;

a fer-li fer dagues

venia tothom.

Un dia entre els altres,

vingué un cavaller:

- Feu dagues que passin

les malles d'acer?