Quan ja són a muntanya...


Obra:La vida dels pastors (p. 22-24)
Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

Quan ja són a muntanya, el majoral nomena, com si diguéssim, els càrrecs. En sortir de la pleta, el primer dia, a l'engegar la ramada, diu als pastors: tu et posaràs a la dreta, tu a l'esquerra i tu seràs el majoral de la tarda i ell, el majoral, es posa a davant de la ramada i la dirigeix vers on la vol fer anar a pasturar; de manera que la ramada, a l'en­gegar, va conduïda pel majoral que es posa al da­vant; a mitja ramada, un pastor que es posa a la dreta i un altre a l'esquerra de la mateixa, i el ma­joral de la tarda que es posa al darrera.

L'altre pastor, o sia la mestressa, es queda a la barraca cuidant-se d'arreplegar llenya i aigua, cuinar i vigilar que ningú se n'emporti res.

Quan la ramada torna, cap al tard, a la pleta, el majoral que a l'engegar anava al davant, es posa al darrera i el majoral de la tarda, que al matí ana­va al darrera, allavors es posa al davant, el pastor de la dreta passa a l'esquerra i aquest a la dreta. Si per malaltia o altra causa falta el majoral, el substitueix el pastor que a l'engegar la ramada anava a la dreta.

Si en tancar la ramada falta el majoral de la tarda, el substitueix el pastor que al matí anava a l'esquerra; de manera que per ordre de categoria els càrrecs dels pastors a muntanya són: el Majo­ral, el Majoral de la tarda, el Pastor de la dreta, el Pastor de l'esquerra i la Mestressa.

La mestressa, encara que també està a les ordres del majoral, en alguns casos gairebé ni es considera com a pastor; de manera que fins en els dies de temporals que, si és a la nit els pastors han de sortir a voltar la pleta perquè la ramada no fugi, la mestressa no té obligació d'anar-hi. Si el temporal és de dies, quan la ramada és engegada, com que per instint s'arremolina, els pastors han de vigilar que no es posi en llocs de perill, com cingles, recs o xaragalls, perquè en caure molta aigua no s'emportí i ofegui les ovelles.

Algunes vegades passa que un llamp deixa asfixiades i com mortes moltes ovelles (sombrades que diuen els pastors) i allavors sí que tenen els seus treballs, perquè tan com poden les van tombant i remenant i així moltes tornen a respirar i queden curades.

Ara amb els gossos d'atura, havent-se perdut els llops, els pastors estan molt més descansats, però també s'ha perdut una cosa ben típica o sia els gossos ramaders que eren d'una casta molt grossa i n'hi havia a totes les cases que tenien ramat. Quan anaven de camí i quan temien el perill del llop, els hi posaven un collar de ferro amb llargues punxes, per tal que el llop no els pogués agafar pel coll, com era el seu instint. D'aquests collars, avui ja gairebé no se'n troben sinó en els museus.

En els dies de festa, per torn, va un pastor a missa i els altres es queden amb la ramada.