Montcabrer


Municipi:Mataró
Comarca:Maresme

Aquesta gran escultura de ferro, que recorda les imatges de les pintures rupestres, és obra de Josep Maria Rovira Brull. Situada a la Porta Laietana, enmig d'una gran rotonda a l'entrada de Mataró, venint de Barcelona, s'ha convertit en la nova icona de la ciutat. Inaugurada el 1998, té una alçada de 34 metres i pesa 38 tones. Situats al mig del rotatori i acarats cap a la masia de can Marxant, avui centre cultural i mostra de l'antiga vida pagesa d'aquests topants, podem llegir un text de Josep Pla molt en sintonia en el que, en una altra època, era la destinació d'aquests terrenys. Si ens girem una mica cap a l'esquerra contemplarem la muntanya de Montcabrer, on es localitzaren els primers habitants de que després fou la Iluro romana ja establerta en el pla. Un poema de Josep Punsola canta entusiàsticament la simbologia antropològica d'aquest cim. Manuel Cuyàs testimonia com, en pocs anys, l'escultura de Laia l'arquera s'ha convertit en un referent popular fins al punt que la gent n'ha oblidat altres connotacions que no siguin les estrictament escultòriques i de valor icònic.

testing image
Dolors Rusiñol Cirera:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/farlluçanenc_xroura.mp3

Montcabrer

A Vicenç Arís i Julià

Es corona amb una creu que no és barroca;
es perfuma amb blau robat d'amples confins;
se li escampa, per la barba, un xic de roca;
i es rebel·la, per la cresta, un verd de pins.
Troba dolç el saladet que envia l'ona;
aquest dolç li penja un cor dintre del greny:
cor que bat, en català, vers Barcelona;
d'altra banda, noble i fort, cap a Montseny.
Ran de pit, grapat d'arròs, vetlla Cabrera;
més enllà, pàl·lid pel fum, Mataró es fon;
davant seu, prim i allargat, Vilassar espera
d'una mar que, a l'altra banda, hi veu el món.
-Primer Tu!- li ha escrit en primavera,
amb caràcter de reïna, al roig dels pins;
amb glatir de llavi obert, a la drecera;
amb fecundes gestacions, per terra endins.
-Primer Tu!- li ha dit quan imprimia
arpes de llum a les voltes i als racons,
margarides de sol a les ales del migdia,
i dàlies de foc a l'esquena dels turons.
-Em preparo, avui, un llit sobre el teu sòl;
aquí em vetllis el meu son, t'hi vull enter...
Si comença sempre el món per on es vol,
que comenci, avui, el món per Montcabrer!