Els cremalls, cremallers, calemàstecs...


Obra:L'art popular a Catalunya (p. 214-215)
Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès

testing image

Els cremalls, cremallers, calemàstecs, etc., són els estris primordials de la llar o cuina, car serveixen per a sostenir penjats els calders o peroles d'aram i les olles damunt el foc per coure el menjar; i si bé, en un temps llunyà, col·locaven els atuells ele­vats sobre tres pedres, disposades de forma que es pogués fer foc a sota, tal com encara es fa actualment quan es cuina al ras, o bé els penjaven en un tronc enlairat o en un broc de fusta clavat a la paret, com fan els pastors pirinencs quan fan vida de muntanya, no obstant això, els cremalls de fer­ro forjat ja apareixen en la primera edat del ferro, a les darreries de l'època de Hallstatt i més encara en la de La Tène, de factura igual que molts dels actuals.

A Catalunya coneixem tres tipus ben característics de cremalls, adequats a la for­ma del foc de la llar: els d'una sola cadena, de tres i de cinc. Els exemplars més interessants es troben a les comarques pirinenques i pre-pirinenques occidentals i cen­trals, com escau a un país ric en meners de ferro i fargues per a caldejar-lo o forjar-lo. Car aquest material, en les valls més septentrionals del Pirineu, ha servit més per a decorar la llar o cuina, amb els monumentals cremalls i capfoguers, com trobem arreu de la serralada central i occidental, fins a Bascònia, que no pas per a embellir la façana de la casa, amb els artístics balcons i alguna reixa, com s'estila en totes les comarques més meridionals.

Els cremalls més interessants i decoratius del primer grup consten d'una artística ca­dena, formada per anelles recargolades, després de soldades a la forja o calda amb arena i cops de martell, i de dues banyes a la part superior, en les quals hi ha un ganxo o anella per on se sosté. Aquest és el tipus de cremalls predominant a tota la zona meridional pallaresa, usat tant en els focs de rogle com en els de racó; a Ripoll, on també apareix aquest tipus en un exemplar del Museu, l'extrem d'aquestes dues banyes es presenta en forma d'un cap de serp o de gall estilitzat; i a Tàrrega i a Vic, així com en algun poble pallarès, apareixen amb quatre banyes, manta vegada acusant un cap d'animal molt més estilit­zat encara que els de Ripoll.