El Festival fou un èxit esclatant...


Obra:El compromís de viure (p. 341-342)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El Festival fou un èxit esclatant. Sorprenent. El Price era ple a vessar. El públic cridava «Llibertat! Amnistia!», però escoltava respectuós les lectures dels poetes i dels actors. Un acte ine­narrable, que innova una nova estratègia de lluita oberta, com­binada amb una gran rigorositat literària. Una gran lliçó de treball ben fet. Unes magnífiques fotografies de Josep Ribes Puig-Agut. Un enregistrament a cura de Pere Fages. I un film de l'equip de Pere Portabella, Carles Santos i Esteve Bou. I la visió d'una policia desbordada, desconcertada, incapaç d'intervenir i humiliada.

De fet, fou un encàrrec debatut i acordat a la Comissió Coordinadora només dos mesos abans. Sembla impossible aconseguir un espectacle com aquell, de gran qualitat, en tan poc temps. I movent figures de primera línia: Montserrat Carulla, Carme Sansa, Maria Plans, Maria E. Arquer, Núria Candela, Feliu Formosa, Ernest Serrahima, Enric Casamitjana, Alexandre Aixelà, Josep M. Casanovas, Josep Torrents, sota la direcció de Josep Anton Codina i de Francesc Barceló com a ajudant, i amb escenografia de Frederic Amat. Els cito tots perquè s'ho mereixen. En les pauses de la lectura, i quan la gent cridava compassada per la llibertat i per l'amnistia, les actrius i els actors es comportaren amb una dignitat esborronadora.

Feliu Formosa fou el responsable de la tria d'autors, que suma­ren 79, i Josep A. Codina, de la dels poemes. La primera part consistí en un muntatge de poesia molt ben resolt, impressionant. La segona, en una lectura de poemes de Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, Josep M. de Sagarra i Josep Carner, que era a Barcelona però no estava en condicions d'assistir a l'acte. I la tercera, en una lectura personal de poemes d'Agustí Bartra, Pere Quart, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, José M. Llompart, Jaume Vidal Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú i jo mateix. També vaig rebre l'encàrrec d'introduir l'acte, i Joan Oliver el clogué magníficament. La gent l'aplaudí amb fervor.

La intensitat política esclatà durant la recitació del poema de Bauçà «Al final s'ha comprovat». Hi va haver moments d'una intensitat poètica que posava els pèls de punta, com quan Gabriel Ferrater, quequejant, llançà al vol el seu poema «Gosa poder». Vaig intuir la intensitat humana d'aquell acte quan vaig veure una enèrgica Rosa Leveroni dalt de l'entarimat; la dignitat moral, amb un Espriu que no perdé mai la condícia; la capacitat d'entusiasmar, amb un Pere Quart desbordant; l'esperit de servei de Joan Teixidor i Joan Vinyoli; el valor de la simplicitat, amb el poema de Brossa sobre els mossos d'esquadra; la capacitat èpica d'Agustí Bartra, amb el seu retaule dedicat al president Companys.