Era una hostalera (fragment)


Obra:Encens i mirra (p. 152-153)

testing image

Era una hostalera (fragment)

 

Era una hostalera bigarda i traïdora...

Caminant, no parís a l'Hostal de l'Arc;

la fam que et rosega, la set que t'arbora,

distreu-les com puguis i passa de llarg.

 

Fes la teva via sens girar-te enrere;

recull la mirada, car és ben segur,

si els teus ulls trobaven els de l'hostalera,

que ja no hi hauria pas remei per tu.

 

De llur encís tràgic se'n fa parleria

dels plans urgellesos al cap de Salou,

i en firals i places l'esbandeix tot dia

un romanç de cego ara tret de nou.

 

Ço que en diu la brama, poc són contarelles:

aquell a qui miren, ferit n'és romàs.

Emboscats en l'ombra de llurs negres celles,

a l'aguait esperen com lladres de pas.

 

Majorals, gent d'armes, matalots, firaires,

mossos de guiatge, marxants, sagalets,

ramblers de la mesta, pelegrins, captaires,

cursants de l'Estudi, frares menorets,

 

que un punt els fitaren en jorn que malhaja,

de llur fat no en foren més alliberats,

i des d'aquella hora que un foc els enraja

de llordes pruïges i carnalitats.