Cistellers són anomenats els artesans...


Obra:L'art popular a Catalunya (p. 117-118)

testing image

Cistellers són anomenats els artesans productors de cistells i coves de tota mena, teixits amb vímets i canya, en les comar­ques orientals i meridionals de Catalunya, així com a la Conca de Tremp i a l'Urgellet, mentre que al Segrià i el Pla de Lleida, la Noguera i l'Urgell reben el nom de sargaires, tal com ens diu la corranda popular:

 

Un sargaire no val gaire,

un sabater no val re,

més m'estimaria un sastre,

si no fos tan «mintidé» (Almenar.)

 

En canvi, al Pallars, ja hem dit que hi ha les cistellaires productores de coves i cistells de vímets, com algun cistellaire d'aquests que també trobem a la zona meridional del Pallars Sobirà i més encara a la Ribagorça, a més dels artesans de producció més rústica ja descrits. Aquests artesans de la cistelleria pròpiament dita, de vímets i canya, al Pallars més homes que dones, no solament feien cistelles a casa, com encara fan avui, sinó que anaven per les cases de la rodalia on els demanaven, a jornal més les despeses (compresa la manutenció), a treballar els verducs que la casa els proporcionava, car la canya hi és molt rara. Llur producció principal, a part la cistelleria ar­tística que descrivim més enllà, era la següent: paneres i paneretes o coves amb dues anseres per a les dues mans, emprades en usos diversos, les quals varien un xic de forma de les panistres i coves d'altres llocs; les destinades a les feines agrícoles i do­mèstiques menys fines, fetes de verducs o vímets prims sense pelar, o a vegades com­binats, en el teixit del voltant, amb passades alternades de pelats i sense pelar, de manera que resulten molt decoratives; i les paneres destinades a la roba, per a anar a rentar o cosir, fetes sempre de vímets pe­lats, motiu pel qual aquestes reben el nom de paneres blanques, i les anteriors el de bru­nes (Sarroca del Bellera).

Molt rudimentàries de forma, si fa no fa com els coves, són les cistelles ordinàries de mà o de braç, generalment brunes per als usos rústics, i blanques per a portar menjar, ous, etc.; antany, però, el més corrent era que per a dur el menjar al defora o por­tar ous o formatges al mercat les dones pallareses portessin una cistella blanca tapa­da, com les que també s'usaven a Tremp i a l'Alt Aran, les quals també difereixen de forma respecte a les de les comarques meridionals i orientals. Més notables són les pallusses o coves, les quals han pres el nom i l'ús de les de palla teixides de vímets pe­lats, en forma d'àmfora ventruda i tan escanyades de la boca que recorden les caragoleres d'altres llocs. També són molt cu­rioses les gàbies, de forma cònica com les de filferro, teixides de vímets sense pelar, emprades pels caçadors per a portar-hi el perdigot o reclam viu de caçar perdius (les Esglésies), així com els bergats (Pallars) o bergades (vall de Boí) de pescar, obra dels cistellaires ribagorçans i pallaresos d'antany.