testing image

La llar de foc


Aquest és l'element principal de la cuina i el més característic de la casa catalana; si ho estudiéssim a fons, veuríem com en la llar de foc perduren encara molts arcaismes de l'habitacle humà.

Segons la seva disposició i forma, la llar de foc es distingeix pels noms de foc de racó, foc de regle, foc de rotllo, foc rodó, llar de mig i cuina rodona. El primer tipus, el més gene­ral, es caracteritza per un petit pedrís arrambat a la paret, damunt el qual una pedra, la pedra foguera, en les més arcaiques, o una planxa de ferro, en los més mo­dernes, col·locada de cantell, resguarda la paret de cremar-se. Si aquest pedrís, colgó o colguer de pedres o de cairons, està voltat dels tres costats per unes pedres que surten més que no la part central, a fi de privar que la cendra caigui per les vores, rep el nom de foc de catxal o foc de clotxa. I si és completament pla, resguardat sols per una mena de volandera quadrilonga de ferro o altra matèria, l'anomenen foc ras. A vega­des, tal com hem vist a la Plana de Vic, el colguer és tot de pedra picada, àdhuc els tions o capfoguers dels costats per a mantenir la llenya enlaire, i rep el nom de sitial del foc. Recull el fum, per conduir-lo amunt, una campana, més o menys alta i gran, anomenada la falda, el davantal, etc., de la xemeneia, de forma obliqua o verti­cal, segons els llocs, sostinguda per una biga que va d'un costat a l'altre de la cuina i fa una petita lleixa.