testing image

La cuina


Pel caràcter del treball que ens hem proposat de fer en la present obra, solament ens ocuparem, i encara amb no massa detall, de la cuina, per ésser l'element de la casa que més directament afecta l'home, tant en la vida familiar com en la de relació. Per tant, la principal característica que volem fer ressaltar, prescindint ara d'altres detalls i variacions en la disposició interior de la casa, és que, tant si l'estatge humà es troba a peu pla del carrer o de l'era, com si es troba al primer pis, en la immensa majoria de les cases de la Catalunya occiden­tal (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Urgell, la Noguera, la Segarra, Conca de Barberà, Prades) el foc, cuina o llar, es troba reclòs en una cambra, més o menys gran, voltada de bancs, i separada de la sala-menjador, però amb una porta que generalment comunica directament amb aquesta.

En canvi, en totes les cases de la Catalunya oriental, la llar i el menjador formen una sola peça que rep el nom de cuina. I solament en les cases pageses i masies benestants, malgrat fer la vida ordinària a la cuina, tenen una sala apropiada  per a les festes familiars. Aquesta sala de convit, a part la sala pròpiament dita de vora del foc, també la trobem en les cases riques, mig senyorials, de la Ribagorça, el Pallars Sobirà, etc., com a menjador dels senyors. Si tal disposició fos privativa només del Pirineu, diríem que el costum obeeix a un fet climàtic, per tal d'estar els habitants més recollits a la vora del foc durant les llargues vetlles d'hivern, però s'esdevé que aquest tipus de foc, tancat amb envans, es troba igualment en altres co­marques de clima més benigne que el Pirineu i el Pre-pirineu, des d'on creiem que s'ha expansionat cap amunt. Com per exemple a la Segarra, la Conca de Barberà, el Baix Urgell, on el foc serveix de minjador a l'hivern.

En canvi, ni els pallaresos ni els ribagorçans no tenen el costum de menjar a la vora del foc durant els tres àpats regulars del dia, com no siguin les dones, algu­na persona vella o quan es troba el matrimoni sol, sense família. Car, al voltant de la llar, hi treballen, hi resen, hi reben les visites i hi passen les llargues vetllades hivernals, mes, per menjar, seuen al vol­tant de la taula quadrilonga de la sala. La cuina de la casa oriental, compresa àdhuc la zona pirinenca de la Vall d'Aran, la Cerdanya, cap al Ripollès, la vall de Camprodon, la Garrotxa, la comarca d'Olot, etc., presenta la doble utilitat de servir per a guisar i per a menjar, i s'hi desenrotlla, principalment, la vida de les famílies durant els dies rúfols, i tot l'any durant les nits. Per això, la cuina-menjador oriental es la dependència on els mobles estan més apilats, per raó que és on es fa una vida més intensa que en tota la resta de la casa. El que dóna caràcter, sobretot, a aquesta cuina és el caixabanc o banc-escon. Aques­ta mena de seient, col·locat al davant de la llar de foc, sota mateix de l'ampla campa­na de la xemeneia, i recolzat d'esquena a la taula de menjar, està disposat de tal ma­nera, que els principals comensals (l'amo, l'hereu, etc.), només tombant-se un xic d'esquena al foc, poden menjar a taula com els altres que seuen a l'altre costat en un banc o en cadires. A la mateixa cuina sol haver-hi l'aigüera, amb l'escudeller al dessobre per als plats i plates d'ús corrent, tupins, olles, cassoles, etc., així com els fogons, en forma d'armari, preservats per unes portelles reixades o de gelosia, i la pastera de pastar el pa casolà, amb la boca del forn tocant als cremalls, en el mateix fumeral de sota la xemeneia de la llar.