Sóc a la platja de Sant Salvador amb Apel·les Fenosa i uns amics...


Obra:Assaig literari I (p. 400-402)
Municipi:El Vendrell

testing image

Sóc a la platja de Sant Salvador amb Apel·les Fenosa i uns amics. Ara fa precisament l'oratge que hauríem desitjat per a l'agost i, tanmateix, la platja, buida ja de gent, té un punt de malenconia suau. Alguns banyistes, allà lluny, emergeixen de la mar platejada mentre uns nens juguen a l'arena. Sento els seus crits engrescats, però aïllats i distants, com milotxes deturades en l'aire. Passegem vora l'escuma de les ones i, de tant en tant, Fenosa es deté i recull un arbust o un còdol. Els examina amb atenció. Ara és el cadàver d'un peix el que contemplem pensarosos i, com en la darrera seqüència del film de Fellini, el seu ull, ert i inexpressiu, sembla con­centrar l'absurd d'allò que es aquí i existeix. [...]

 

La platja s'ha quedat definitivament solitària. Hi ha papers bruts a l'arena, alguna botella buida de Coca-Cola. Contra el fons rutilant del cel, els ocells retornen segurs cap al sud en grans estols. Ens n'anirem de seguida, i, tanmateix, restarà, invariablement igual a si mateix fins a la fi deis segles, això que Homer, en la seva ceguesa il·luminada, anomenava, sense saber per què, «el somriure innombrable de la mar».