Vers llevant, ben a prop, veiem el Mercat...


Obra:El Baix Penedès (p. 9-11)
Municipi:El Vendrell

testing image

Vers llevant, ben a prop, veiem el Mercat, funcional, amb dues places que són el seu complement necessari, i que tots els divendres, i més ara, que s'apropa l'estiu, són un formiguer de vilatans, comarcans, estiuejants que te­nen l'apartament o el xalet a les platges, i estrangers que converteixen la vila en una moderna torre de Babel. Tots ells adelerats, cuidant d'emplenar els seus cistells de productes alimentaris de tota mena, entre els quals tenen preferència les fruites i verdures fresques de la comarca. És un espectacle vistós i alliçonador viure-hi els moments de màxima assistència i convivència, en les hores que con­tornen el migdia.

I parlant dels mercats dels divendres, forçosament hem de destacar el que té lloc a la Plaça Nova, el carrer d'Àngel Guimerà, la plaça situada al bell mig del carrer que porta el nom del gran dramaturg autor de Terra Baixa i creador de l'immortal personatge «Manelic». Temps endarrere aquesta plaça fou destinada a la compra i venda de porcs, principalment garrins petits i mamellons per a l'engreix. Avui tot el perímetre d'ambdues places, el carrer que les uneix, i el del Progrés, és un immens mostrari-magatzem de robes i altres mercaderies, un arc de Sant Martí de colors i de productes. Aquest carrer del Progrés s'il·lustra amb les parets septentrionals de la llar pairal del gran poeta vendrellenc, geni de les lletres catalanes i veí — amb sols dues cases entre mig — d'un altre fill del Vendrell, en Pau Casals, la fama del qual com a artista i, encara més, com a Home de Pau, ha traspassat totes les fronteres, i és reconegut com a Mestre, mundialment, en ambdues activitats. Les dues cases, dels dos prohoms del Vendrell, estan a un costat de la Plaça Nova i són el començament del carrer de Santa Anna. I tornant al mercat d'aquests carrers i places que formen el rovell de l'ou del Vendrell noucentista, direm que més de cinquanta venedors ambulants emplenen tot l'espai disponible, en les dues places i en els dos carrers, els uns amb un espai de dos metres, els altres amb cinc i fins deu metres, exposant llurs mercaderies, majorment roba de vestir, jerseis, pantalons, camises, fins la roba in­terior mes íntima; també el calçat hi és present. Quintars i quintars de roba en improvisats taulells de fusta i tam­bé amuntegats per terra, oferts a crits pels venedors, fan dels mercats dels divendres al Vendrell, una festa pels ulls, on una allau de possibles compradors, una re­unió de comarcans i comarcanes, en una convivència a la qual sols podem posar el defecte de la pressa que no ens deixa el suficient lleure per a paladejar com cal les coses que tenim tant a la mà, com són l'amistat, el gaudi de la conversació i el de la contemplació silenciosa al bell espectacle de la multitud tafanera comparant qualitats i preus en les diferents parades. Hom pot admirar un mostrari infinit de belleses femenines, i segurament elles trobaran, en els nostres joves, unes semblants qualitats, a les quals pot enriquir la simpatia, una qualitat que no es compra ni es ven, però el valor de la qual és superior a l'or de divuit quirats.

El mercat dels divendres, al Vendrell, té quelcom, malgrat la modernitat, el poc temps de la seva ampliació a la Plaça Nova, a la del Centre i als dos carrers més amunt esmentats, té quelcom, repetim, del tipisme dels Encants del Clot a Barcelona, tan celebrats com concorreguts.

Una cinquantena més de venedors de fruites i verdures, emplenen la plaça de davant del Mercat i la Plaça Macià, darrera l'església. Aquí els compradors, principalment compradores, mestresses de casa, que cerquen l'economia, compren als de fora vila, i són l'enveja dels venedors de sempre, de dintre la gran plaça coberta, els quals a la llarga, no surten perjudicats, perquè la gran afluència de visitants fa que tothom pugui buidar els taulells de las mercaderies exposades. Fins les olives en sols i la pesca salada és venuda a l'aire lliure en dites places. De tant en tant un camió ven pernils a la menuda. El passeig del 4 de Març, en el seu començament, també veu algunes parades de quincalla, antiguitats i objectes de regal. És com la traca final de la Festa Major.