El dolç i gran quimèric


Municipi:El Vendrell

testing image

El dolç i gran quimèric

 

Amb el cap fadigat d'invisibles corones

amb el cor tan matern i el posat tan sorrut,

ell venia a escoltar vora nostres rodones,

com cercant un record mil·lenari i perdut.

 

I no el feia atuït una terra malmesa

(de tan matern, potser s'aïrava son cor);

i fet a les rondalles, cercava la grandesa,

i per alguna amada captava un cercle d'or.

 

O quin afany, son ull, sota la cella blava!

Partia amb la mà buida i un aire dolorós;

però no decebut encara, barbotava

tot de versos de reis i somnis de pastors.

 

I es feia negra nit... Sobtadament un dia,

tothom era al carrer, deixant el trist forat.

Llavors ell, només travessant, encenia

els ulls i la cridòria de tota la ciutat.

 

O el dolç i gran Quimèric! Ha anat, a les palpentes,

allà d'on pot venir-nos el cobejat matí.

Hom l'amortallaria amb murtra i romaní,

amb quatre cintes grogues i quatre de rogentes.