Heus ací el carrer de més prestigi comercial de la ciutat...


Municipi:Mataró
Comarca:Maresme

De la mà de Joaquim Casas podem recuperar l'aspecte tradicional del carrer de Barcelona, el carrer principal i senyor del Mataró intramuralla. Ja des del segle XVI, s'hi instal·laren un bon nombre de mansions senyorials. Fins l'any 1857 a la banda de la Riera hi hagué el portal de Barcelona. En record de l'antiga capella dedicada a sant Sebastià, avui en dia, a la casa de mà dreta, hi ha reconstruïda una mena de rèplica de l'antic portal amb els escuts, d'esquerra a dreta, de Barcelona, Catalunya i Mataró i a l'interior una figura del sant esculpida per Perecoll.

testing image

Heus ací el carrer de més prestigi comercial de la ciutat, de més tradició mercantil. Quelcom semblant al carrer de Ferran de la ciutat comtal, o al de Monterols de Reus.

De la capella de Sant Sebastià als porxos de la Peixateria, una successió ininterrompuda de botigues dóna un alt to transaccional al carrer. Hi ha de tot, des de la llibreria, on es pot adquirir un Baltasar Graciàn, a la xocolateria, on hom pot desdejunar amb una xicra de succedanis i els seus corresponents melindros.

Quan, fa ja uns quants anys, tot el mercat principal de la població estava enclavat a les places -la del Peix, la Xica, la Gran-, el tràfic i el moviment en el carrer de Barcelona eren molt més voluminosos que no pas avui. Més aviat ara el carrer està passant per un període encalmat, menys bullangós, més senyor.

Abans, trenta o quaranta anys en retrocés, era corrent de veure algun xarlatà a la paret de "cal General" o, fregant les portes de "cal Seixanta-cinc", algun recitaire amb un bastó a la mà i un gros cartell quadriculat a la manera d'un estendard:

-Vean, señores, vean, el horroroso crimen acaecido en la provincia de Cuenca... La gent feia rotllana. I l'home s'explicava:

-Entraron por la puerta del corral...

Molts establiments s'han modernitzat. De l'antiga i minsa rellotgeria del senyor Campins a les rutilants joieries d'avui en dia hi va un món de diferència. Amb tot, el carrer manté el mateix contingut essencial de mataronisme que sempre l'ha distingit. És, dintre el rovell de l'ou de la ciutat, el més rovell del rovell.

El moment dolç del carrer de Barcelona és el capvespre del dia vint-i-set de juliol, quan desfila a mitja llum entre les seves altes cases la processó de les Santes.

Entre els carrers més il·lustres de Mataró, aquest està a primera fila. Li manca, potser, alguna pedra noble, desenterrada del seu subsòl secular. O, potser també, algunes majòliques al·lusives com les que ornen i donen categoria al carrer de Petritxol en el cor de la Barcelona vella, tan entranyable.