L'Apel·les Mestres, de retorn de la platja de Sant Sal­vador...


Obra:Diari 1918-1961 (I) (p. 445)
Municipi:El Vendrell

testing image

L'Apel·les Mestres, de retorn de la platja de Sant Sal­vador, al Vendrell, on ha estat hoste d'en Pau Casals durant uns quants dies, m'explica la vida que feia en aquella casa ideal i com de ben atès havia estat entre aquella família d'artistes. Cel i mar i sempre música, vet aquí  l'encant de la casa de Sant Salvador propietat d'en Casals. Però el verament curiós és l'observació que féu l'Apel·les Mestres veient l'abandó, quasi el menyspreu, amb què en Pau Casals té el violoncel. Tota la passió del mestre està en el piano, on passa assegut tot el dia fent música i més música i quan no tecleja és per dedicar-se a treballs de composició, o d'organització d'una nova orquestra que ell dirigirà prometent-nos selectíssims concerts simfònics. No li fou possible a l'Apel·les fer-li tocar ni un sol dia el seu violoncel meravellós i fins el tenia dintre la caixa sense cordes, trist i abandonat. Cas curiós! Un artista que s'ha conquerit un renom mundial, que ha corregut el món de banda a banda i ha sigut l'ídol dels públics més selectes i cosmopolites, que els seus dits màgics han arrencat de l'instrument predilecte prodigis d'emoció i notes de celístia, que ha sigut i es l'artista únic del violoncel, dels primers virtuosos del món, aviciat dels grans artistes, elogiat per les grans crítiques, que ha posat tan alt el nom de la seva pàtria, que molts per ell en saben la sola existència. Curull d'honors, feta una fortuna, conquerit el món amb el seu violoncel de les cordes sublims, renuncia el seu amor de tota la vida i l'abandona fitant un nou camp de director d'orquestra... En Pau Casals rebutjant el seu violoncel és quelcom que sobrepassa tota presumpció. Deu ser l'argúcia del qui ha arribat al cim i té el talent de retirar-se a temps? O bé el cas del bon marit que després d'una relliscada a la fidelitat torna a la muller més amorós i més desitjós de fer-se'n digne?