Les estones més felices són aquelles...


Municipi:Albinyana

testing image

Les estones més felices són aquelles en les quals em veig acompanyat per la meva família i voltat pels meus amics i fantasmes. Moltes vegades, assistit per la meva muller, cuino per a ells i preparo menús prolixos i minuciosos. Acostumem a entaular-nos (gairebé sempre a l'estiu) sota l'ombra d'una enorme figuera que anomenem, pel seu desmesurat recinte ombrejat, «la Catedral». La figuera, la Ficus carica, produeix sorolls melodiosos quan la bressola el vent, i d'ella surt una irresistible somnolència. Els seus fruits són excel·lents, i es classifiquen per varietats i localismes. El folklore ho demostra:

 

La figa per ser bona

ha de tindre tres senyals:

madureta, pansideta

i picada pels pardals (Xerta).


La figa, per ser bona

deu tenir tres condicions:

madureta, pansideta

i picada pels moixons (Reus).


La figa, per ser bona

n'ha de tenir tres senyals:

camatorta, secallona,

pessigada pels pardals (Figueres).


Sota la figuera, i en companyia dels meus fantasmes, s'asseuen alegrement amb les seves mullers, els meus amics John Gili (que han anomenat recentment Master of Arts), l'acadèmic Fernando Làzaro Carreter, l'escriptor Josep Carol i Montserrat Carol (aquesta, gran poeta) i la imatge recordada d'Apel·les Fenosa. També hi és present la nostra estimada amiga Mariàngela del Vendrell, amb qui gairebé sempre compartim les aventures dels nostres viatges. Sembla veritablement una benedicció del cel.