Sant Dimas i la gata


Obra:Obra poètica completa (p. 118)
Municipi:Albinyana

testing image

Sant Dimas i la gata

 

En aquesta hora del matí, davant el tenebrós horitzó, giro els ulls al passat. Allà, el Papa Sant Dimas, malgrat la ferocitat dels cismes, no deixava d'esguardar amorosament les grans flors mutants de la finestra, que eren unes flors de violent perfum carismàtic. Després, li escrivia uns epigrames a Sant Jeroni, advertint-li que, afrontant la desgràcia, sempre hi hauria alguna merla cantant en la branca florida d'un cirerer o d'un ametller i que, així mateix, existirien joves mares que bres solarien els seus fills. Per tant, la felicitat i l'infortuni s'equilibren per vasos comunicants.

A voltes, contemplo la meva gata als meus peus, mig adormida dins el cistelló. Sospira profundament. Llavors, no sé si és que somnia amb els cirerers en flor i els nevats ametllers o si s'imagina haver atrapat entre les seves urpes la més formosa i més brillant de les merles de l'hort.