Les seves mans s'aixecaven suplicants cap a aquell rostre que volia acaronar,


Obra:Barcelona tràgica (p. 346-347)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Les seves mans s'aixecaven suplicants cap a aquell rostre que volia acaronar, però es reprimia i les deixava a l'altura de les solapes de l'armilla, on s'arrapaven amb força.

Mossèn Feliu va mirar al voltant seu. Hi havia les barricades, i els soldats que les desmuntaven i el capità a cavall que els mirava somrient i benèvol. I la capella de Marcús, d'on encara sorgia aquella fumera intensa, blanca i sòlida. Va prendre una decisió i va estirar Emília cap allà. Van traspassar el llindar de l'església en ruïnes i van buscar un racó on no els poguessin veure des de l'exterior.

El que havia estat un recinte sagrat havia esdevingut un pati a l'aire lliure. Els rebels havien amuntegat els bancs i els confessionaris i tota mena de material combustible al centre del temple i hi havien calat foc. Les flames havien capturat el riquíssim cor de fusta, que havia acabat per ensorrar-se i havia arrossegat gran part del sostre. Ara el recinte només eren quatre parets incompletes, embolicades en una boira acre. A l'altra banda d'allà on es van situar Feliu i Emília encara es veien flames vives.

El vicari es va treure un feix de bitllets de la butxaca. Li tremolava la mà.

—Porto tots aquests diners a sobre i no sé què fer-ne! —va cri­dar, imposant-se sobre els gemecs de la dona—. Els volia donar a la Rodolfa per compensar la pèrdua de la seva filla i el seu marit, però m'he adonat que era absurd! Què en faria, la Rodolfa, de tots aquests bitllets? Donar-li tants diners a un pobre és ficar-lo en un problema més gran que la misèria. Després, vaig pensar de donar­-los al pare Barguñó, però ahir, ell anava tan atrafegat i... Vaig pensar que em preguntaria d'on els havia tret i... crec que els hauria de tenir vostè i per lliurar-los al pare Bargunyó com un donatiu de la família Estrada.