Eren vora les quatre,


Obra:Senyoria (p. 287)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Eren vora les quatre, ella estava molt atemorida i sabia que se li estaven acabant les oportunitats de tirar-se enrere. La capella d’en Marcús. Es va embolicar en el seu xal perquè feia fred i plovisquejava. La breu porta de la capella li servia d’aixopluc. No es va adonar que a pocs metres de la capella, després de l’Hostal, un cotxe amb el seu cavall estava aturat feia estona. El cotxer, inexpressiu, al seu lloc, semblava estar pendent només del fred que feia i de la pluja que havia d’entomar tant sí com no. Van passar cinc minuts, deu, un quart d’hora i na Galana va fer el primer gest d’impaciència. Llavors, un bastó va picar des de dintre el sostre del cotxe i el cotxer va animar el cavall a recórrer el breu trajecte fins a la capella. —Puja, au. Na Galana es va trobar davant la porta oberta d’un cotxe, i una mà que la invitava a enfilar-s’hi. Era la seva víctima. Va pujar, pensant que ja que havia arribat tan lluny valia la pena continuar. El cotxe engegà així que es va sentir el soroll de la portella.