Vers la capella de Marcús caminà la processó


Obra:L'auca del senyor Esteve (p. 146-147)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Vers la capella de Marcús caminà la processó entre un núvol de paperets i una catifa de ginesta. Des dels pisos fins als bancs i des dels bancs fins als terrats era una pluja de colors, una vibració colorida, una nevada de vida que omplia el carrer de joia. Aquelles cases negres i rònegues havien tret l'ànima al defora, i els domassos verds i vermells, les vànoves de l'antigor, els cortinatges de l'alcova, les catifes de la sala, tota la mica d'alegria i tots els drapets de les festes que enjoiaven l'interior, els havien posat al balcó. Aquelles dones menestrals havien tret tots els vestits de la calaixera de caoba, on dormien tot l'any plegats amb flaire de poma camosa, i els havien tret a la llum. Aquelles noies de Ribera, d'ulls somniadors i mans fermes, s'havien també encatifat amb les mantellines blanques i flocs de colors i galtes enceses, i havien arrencat tots els clavells i les roses i els llessamins de tots els testos de les finestres i les duien sobre el pit, sobre el coll, sobre la cintura i sobre la daurada polsina de la cabellera rossa, i de banda a banda de Ribera els carrers talment tremolaven de vibració i de moviment com si caigués una polsina feta d'espurnes de glòria.

La processó anava seguint solemnialment, majestuosa, a poc a poc, tan majestuosa i a poc a poc que d'un cap de carrer a l'altre hi passaven més de mitja hora, i la gent feia comentaris amb tots els que anaven passant.