El carrer de Carders


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El carrer de Carders

 

I

 

Placeta de Marcús, on els palaus d'antany

aixoplugaven, fugitiu d'un xàfec,

el Viàtic veí. De cada ràfec

el serrell de goteres d'estany

idealitza el tràfec,

timbaleig de paraigua, lluïssor de gavany.

 

El carrer de Carders, una mica de tort

per amor d'exhibir apinyades botigues,

modistetes esquerpes i beates amb pigues

i el portal de l'«Hostal de la Bona Sort»,

és mort.

 

No s'omple del trontoll del carro ple

d'ultramarins i passamaneria;

del cavall enramat amb espirals d'alè

que amb ferradures amples l'enllosat percudia;

del carreter malcarat que governa

la corredissa de la baluerna.

 

No es buida amb les passades matinals

del clergue enfervorit sota el manteu que vola

quan s'aclucaven els darrers fanals

i la taverna badallava sola.

 

La burgesia benestant en fuig

i el menestral d'estirp barcelonina.

Estranya gent, que se n'ha fet veïna,

mosqueja entre parades de plàtans de rebuig.

 

II

 

Encara, tot passant, l'esguard em crida

la balconada deslluïda

que en altre temps els Reis de l'Orient

m'omplien de joguines que s'han anat perdent.

I els ulls del cor, més cordials encara,

penombra de les sales i el passadís, endins,

s'aventuraven fins

la clariana avara

d'aquell jardí amb androna —clap de fosca

on sotjaven aranyes pels racons,

amatents a copsar l'incauta mosca.—

Caminets, amb cairons

que un voraviu tenien de verdet,

convergien al fons

on era escrostonada la paret,

amagatall de rates i dragons.

Migrada fantasia en pedra tosca

i en corquims d'alabastre,

presidia el desastre

o l'encís dels reialmes encantats

una cascada escanyolida i fàtua,

mirall d'un tros asexual d'estàtua.

Peixos embotornats

de molles indigestes, sacerdoci

d'aquell reumàtic oci,

foren per mi

l'ànima confident d'aquell jardí.

 

III

 

Oh carrer de Carders, branca vital

de Barcelona Vella,

a la dreta, pujant, de la Rambla neutral

sense la qual la ciutat no fóra ella!

De la placeta de Marcús eixia

la posta en cavalleria.

També tu, sota l'estel

de Nostra Dona de la Guia.

 

Tens una llenca de cel

i un bri de parenceria,

i travesseres que congria

el riu de la ciutadania

com un rest d'arbres de ribera

—freixe, bedoll, vern i moixera.—

Tens el carrer d'En Terrós

com una obaga deserta.

Endreçat era el seu clos

i cap porta no era oberta.

Tens el carrer de la Neu

de no blanca anomenada,

no consignada en capbreu

però de nits esbombada.

Al davant de Sant Cugat,

tens la volta enguerxinada

d'un carreró degradat

amb deixalles de veïnat,

una carronya de gat

i l'argent falsificat

d'una cua d'arengada.

Amb tint i olor de taní,

carrer de la Blanqueria,

obradors hi ha a desdir

i sales de cortesia.

Més ençà o més enllà,

el carrer d'En Fonollar

és un carrer de passatge.

D'una escletxa de ressol

li llueix el borrissol,

la catifa del solatge

i la joia de la vida

afanyada i resclosida.

 

I, tort com una tija de vidalba,

el carrer de Carders, net d'oripell,

per acabar té encar l'«Hostal de l'Alba»,

que és a tocar la plaça «de Sant Agustí Vell».