El mar era silent i solitari.


Obra:Blaus (p. 37)
Comarca:Montsià

testing image

El mar era silent i solitari.

Entre els dits, sense  so, l'arena

afinava, desolat, un paisatge nu.

Emmudia l'espasme, allargassat fibló,

extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.

El dofí ert sobre la platja adversa

arrasada pel vent, desertada certesa

d'una ficció d'imatges efímeres.