Al fons es dreçaven les altes serralades de Caro...


Obra:Terres de l'Ebre (p. 46)
Comarca:Montsià

testing image

Al fons es dreçaven les altes serralades de Caro, que, amb el Montsià a un costat i a l’altre les serres de Cardó i els cims llunyans del Montsant, encloïen la plana de l’Ebre en un cercle immens i desigual, obert com un ample mirador cap a Llevant. Avui les serres apareixien clares, tenyides d’un lleu matís blavenc, aèries, transparents, amb pinzellades de sol en els espadats i ombres d’un blau més opac en els cingles i les fondalades. Vers el nord descendien bruscament i es perdien per a trobar-se de bell nou més ençà, convertides en una cadena de muntanyes baixes, que emergien per darrera dels turons propers, cada volta més baixes i més allunyades, fins a confondre’s amb l’horitzó, en obertes i clares llunyanies. A prop d’allí, i a la part oposada, s’albirava Sant Carles de la Ràpita, el poblet clar entre la mar i la muntanya, col•locat amb tanta justesa, que les cases entraven a la mar i ascendien per la muntanya. A la vora mateixa del poble el Montsià aixecava la seva massa imposant i llançava els seus cims multiformes devers Amposta, com en una gegantina cavalcada que abans d’arribar al seu destí haguessin deturat violentament i deixat immobilitzada al mig del pla, petrificada, en un desordre tumultuós.