El carrer de Sant Roc estava gairebé igual...


Comarca:Montsià

testing image

El carrer de Sant Roc estava gairebé igual que en la meva infantesa, sense els seus fanals, sense les seves nits de lluna, tan boniques, però era el mateix carrer. Només el mar al seu darrere s'ha allunyat una mica; ja no s'hi pot sentir les onades, com quan era nen, ni en les nits de tempesta.

Llevat d'això, el carrer de Sant Roc, on vaig néixer i vaig fer els primers passos, estava igual i no em caldria recordar-la. Estava una mica més vella, però mantenia el mateix sabor de mar, i en ella, una mica més envellida també, abandonada, ja que no l'habita ningú, hi ha la casa de la meva àvia.

El carrer de Sant Roc –ara ho he vist– és el més bonic de Sant  Carles,  d'entre  els  del  seu  caràcter,  el  més típicament mariner. És estret i llarg, amb un desviament a la meitat que li dóna encara més gràcia; a l'estiu, com en els meus temps,  hi ha dones a les portes;  hi ha, com aleshores, vells mariners, fumant les seves pipes, apanyant xarxes o reparant els aparells de pesca a l'ombra fresca dels portals, i hi ha xiquets jugant.