testing image

El castanyer gros


És un arbre de ma terra

per poca gent conegut,

clavat enmig de la serra

en un racó espès i brut,

té al davant, a la carena,

Palestrins, dret i sorrut,

l'Àliga sobre l'esquena,

per llit, la Baga d'en Cuc

on el torrent li fa ofrena

de l'aigua que allí recull,

a dalt, la Calma serena

i la majestat del Sui.

 

És un arbre centenari

potser té més de tres-cents anys

el tronc, com un santuari,

sembla bastit per estranys,

a la soca foradada

set homes hi poden entrar

i en la fosca nit gelada

és refugi del senglar,

ses branques pugen altives

volen assolir el cel blau,

com si fossin torres vives

o els pals d'una bella nau.

 

És un arbre que, en silenci,

hom s'atura a contemplar,

no hi ha ningú que no pensi

el que ens podria contar,

la vida, afanys i suors

de gent noble i menestral,

de gent de bosc, de pastors

i de bandits de camí ral.

Ell si que coneix la història

de la Pàtria en tot moment,

que ha viscut dies de glòria

i també de sofriment.

 

És un arbre que, amb fermesa,

s'ha enfrontat al temporal

és símbol de fortalesa,

i com el poble, immortal,

que malgrat les envestides

ningú mai ha enderrocat,

i en un esforç sense mides

cultura i seny ha servat.

Cal que prenguem per model

l'empenta d'aquest gegant,

hem de treballar amb anhel

no ens aturem, endavant!