La casa que habitàvem...


Municipi:Amposta
Comarca:Montsià

testing image

La casa que habitàvem, era vella, d'escasses dimensions i sobrada d'incomoditats, no obstant tenia, per a mi, allò que la compensava del tot: perquè des d'ella, a través de la finestra, es veia l'Ebre, en tota la seua amplitud, sense obstacles ni limitacions. Per a mi la major fortuna.

Des de la nostra finestra, el riu es veia ample, amb el seu corrent suau, les aigües baixes d'un verd clar a l'estiu, crescudes a l'hivern, de color rogenc, amb sanefes blavenques d'escuma, avançant pels camps de l'altra banda del riu, inundats en grans extensions, mentre al poble es sentien les queixes dels pagesos. Normalment l'Ebre baixava tranquil i ample, amb poca corrent, entre els salzes i els tamarits, els alts àlbers i els canyars de les vores, pel mig de la vall. No sé quin dia, ni en quin moment, vaig abocar-me a aquella finestra; en quin moment, trèmul i meravellós, vaig contemplar el panorama sota la llum del sol, però sí sé que aquell dia vaig trobar la salvació. Darrera d'aquella finestra m'hi vaig passar hores, moltes hores de la meua infància, contemplant el riu i els camps, l'avançar pausat dels carros que anaven i tornaven per la carretera, i els tossals i les muntanyes blaves. Amb ella em consolava de la pèrdua de l'altra finestra, la del meu poble, des de la qual havia contemplat la mar, l'anar i venir de les veles i, a través d'ella, a les nits m'arribava el dolç i profund sonar de les caragoles marines.