A la part baixa del poble...


Obra:Camins de nit (p. 265-266)
Municipi:Amposta
Comarca:Montsià

testing image

A la part baixa del poble, a la vora del riu, s'obre la plaça de l'Àuber. És una plaça rectangular, esbarjosa, ombrejada de plàtans gegantins, amb una barana de pedra contra el riu, que corre d'una banda a l'altra de la plaça. En aquesta barana, disposades en espais regulars, s'obren tres amples escales, també de pedra, que baixen gairebé fins a l'aigua en la breu platja de sorra. En un angle, tocant gairebé a la barana, s'aixeca l'enorme àuber que donà nom a la plaça. És un arbre centenari, d'ampla i nuosa soca, plena de podridures i inclinada, i per la qual s'enfilen els nois amb facilitat per abastar les branques. La copa és immensa i d'espès fullatge; el ramatge, altíssim, s'escampa per damunt dels plàtans i es vessa per l'altre costat, sobre la teulada d'un vell edifici i sobre el riu. En aquest àuber, en les branques més altes, fora de l'abast de la quitxalla, construeixen els ocells el niu. A l'estiu, el brancam de l'àuber vibra, estremit tot amb la sostinguda xiscladissa dels ocells, que s'estén per tota la plaça. Els vells contaven que aquell àuber va créixer d'un petit rebrot que en una de les crescudes del riu quedà empresonat entre els llims deixats per la riuada. La posició irregular, la inclinació del tronc i la seva antiguitat semblen fer certa l'afirmació dels vells.

A l'estiu, la plaça de l'Àuber era el lloc més tranquil, més agradable i més bell de la població. El riu, al peu de la barana, s'esllavissava mansament en el seu nivell més baix, i les aigües eren d'una verda i suau opacitat; la superfície era llisa i al fons es reflectia el blau puríssim del cel, sempre amb alguns núvols cap a la part alta. A la vora d'allà es reflectien els canyars, invertits, els àlbers alts, els salzes i els tamarius de la vora, amb una perfecta limpidesa. Cap al centre del riu, sobre les aigües condormides, volaven les gavines; s'aixecaven ràpides al sol, voleiaven quietes sobre el corrent, s'abatien com fletxes per atrapar la presa i tornaven a alçar-se, rabents, al sol, amb la presa al bec. Tot l'espai, allí, era un tremolar d'ales blanques, i l'ampla xiscladissa arribava fins a la plaça.

Una mica més amunt, per la banda de les serres, es veien en tot moment les petites barques dels pescadors: unes avançaven impulsades pels rems, llançant o recollint les xarxes; altres estaven parades sobre l'aigua, amb els homes a dintre posant Pesquer als hams per a la pesca nocturna.