Potser ara és el moment...

Potser ara és el moment, penso, de fer una pregunta sobre un tema que em té intrigat.

— He vist, a la plaça de dalt, la casa on Picasso va viure, oi?, però no hi ha un museu Picasso, aquí?

— No res, només quatre coses, desgraciadament. 1 si no hi ha museu és per culpa nostra, del poble, perquè ell va ser sempre molt amable amb nosaltres.

S'hi fiquen altres homes, el tema els interessa.

— Pensi que a Horta. hi va trobar una família, ell era jove, llavors, i això sempre ho va agrair.

— Miri si en tenia bon record, d'Horta, que pocs anys abans que morís el vam anar a veure, i quan ell va saber que érem gent d'Horta va dir: "aquests, que passin, que passin". Sempre va ser molt amable.

— Però per líos d'aquí no es va poder fer el museu, coses de família.

— Coses de família?

— Va ser per culpa del fill d'en Pallarès...

— En Manuel Pallarès —interrompo— va ser l'amic de Picasso, en Picasso va viure aquí a casa seva...

— Exacte. Però el fill ho va espatllar, perquè en Picasso sí que volia donar coses al poble, però el fill...

— El fill era molt especial —subratlla maliciosament algú.

— Ep, no el critiqueu en Pallarès, que va fer moltes coses pel poble!

— No, home, nosaltres parlem del fill. El pare no, el pare, el que també era pintor, com Picasso, és clar que va fer moltes coses pel poble, però el fill...