Durant les últimes setmanes de la tardor...


Obra:Les bruixes d'Arnes (p. 160-161)
Municipi:Arnes
Comarca:Terra Alta

testing image

Durant les últimes setmanes de la tardor, els rumors s'havien començat a aplegar a Arnés i l'arribada d'un misteriós joglar que, segons deia ell mateix, coneixia com ningú la veritable història de cavallers, dracs i donzelles que havien viscut mil i una aventures molt temps enrere, va trencar el ritme quotidià del poble.

Mentre l'algutzir recorria els carrers anunciant l'imminent inici de l'espectacle a la plaça Major, un nombrós grup de veïns, entre els quals hi havia la Maria, hi van acudir visiblement preocupats.

La seva intenció no era escoltar contes ni cançons. L'únic que volien del joglar era preguntar-li sobre la veritat d'alguns rumors que parlaven de la presència d'una sinistra comitiva integrada per capellans i soldats que havien portat la mort a diferents pobles de la zona.

—És cert el que es diu?

—A què us referiu? —va replicar el joglar mentre afinava els instruments que havia tret de la carreta.

—Volem saber si és cert que hi ha una caravana de la mort transitant pels nostres camins.

—És cert. Però no es tracta d'una caravana qualsevol. Són soldats de Déu. No sé quin és el motiu de la seva presència aquí, però us asseguro que tan aviat com acabi la meva actuació, marxaré cap al sud sense aturar­-me més temps que el que li calgui al meu cavall per des­cansar.

—I és cert que han mort unes quantes dones a mans seves?

—Sí, així és. I la primera que va caure va ser una tal Dolors. Però no us hauríeu d'amoïnar més del compte. Es diu que va morir per bruixa. I en aquest poble no hi ha bruixes, oi?

—I on és la caravana en aquests moments? —van pre­guntar alguns veïns, alarmats.

—La Santa Inquisició deu estar a punt d'entrar a Horta de Sant Joan, si els meus càlculs són correctes.

La Maria va quedar glaçada i amb una immensa pena va marxar immediatament de la plaça.

Però no va ser l'única, ja que quan el joglar va sortir de la carreta, on s'havia amagat per canviar-se de roba, va descobrir que tothom havia desaparegut, i tan sols hi havia un gos que ensumava les seves pertinences buscant alguna cosa a la qual clavar els ullals. Sorprès, damunt de la taula que ocupaven els instruments musicals, hi va trobar un munt de monedes i alguna gerra de vi que la gent li havia deixat com a pagament per la seva actuació. Havia tingut poc èxit amb les seves històries de tornejos i amors impossibles, però quan va comptar els diners que li havien donat pel fet d'haver respost a les pregun­tes dels veïns d'Arnes, molt més del que acostumava a guanyar normalment, es va plantejar seriosament canviar d'ofici.