Al cim s'havia construït un turonet cilíndric...
Al cim s'havia construït un turonet cilíndric, de pedra de margo, reblat a l'interior, reforçat amb un anell circular a la base, que donava la impressió d'una torreta massissa d'una alçada de dos homes. Marcava el punt més elevat del Montsià, el qual s'havia designat amb el nom de Mola Cima.
Ara eren al cim del Montsià, ara hi eren com si fos per primera vegada, i ara veien tot allò que des d'allí es podia veure i que suara no havien vist. Esplèndid panorama! [...]
La perspectiva havia canviat totalment. Les Salines, que des de la carretera es veuen allunyades de la costa, en semblaven ara tot pròximes, l'extensió de la mar que es descobria a l'enllà era immensa i sense proporció a la del Port dels Alfacs. Les Cases d'Alcanar apareixien com una masia gran; Peníscola, allà al lluny, era com una roca isolada que trencava la planitud de la riba. A l'esquerra de les Salines es veia la Ribera, que es presentava com una gran era travessada pel curs blanquinós de l'Ebre, i la robusta i altiva farola de Buda semblava una canya plantada a la seva extremitat. Més enllà la vista es perdia en una boireta intransparent formada per les condensacions de la ja pròxima Tarragona. De l'altre costat Ulldecona es trobava als peus, així com Santa Bàrbara, i més a la dreta l'extensa Tortosa. A l'esquerra d'Ulldecona la plana s'estenia fins al mont Yerta de la província de Castelló; i dret cap amunt la vista sols era limitada pels Ports muntanyosos de l'interior. El Montsià dominava, de la seva estatura de gegant, terres i ciutats.
El senyor Riera, pare, atragué l'atenció dels altres sobre el castell d'Ulldecona:
—Guaiteu, és d'allí que van baixar els vint-i-un fundadors d'Alcanar, dotats de la Carta-Pobla, per a donar-hi jurisdicció cristiana.
