L'estiu era l'ocasió per a aquestes famílies de retrobar-se...


Obra:Jardins ignorats (p. 135-136)
Municipi:Alcanar
Comarca:Montsià

testing image

L'estiu era l'ocasió per a aquestes famílies de retrobar-se i de retrobar el poble. La major part eren propietaris i s'havien construït el propi xalet, d'altres eren acollides als prats de parents o amics. Les més nombroses venien de Barcelona, la capital que atreu naturalment els catalans, però també en venien de Saragossa, de València, de Madrid i àdhuc de París!, on les imprevisibles orientacions de la vida les hi havien conduïdes.

De primers de juny fins a la fi de setembre, les Cases d'Alcanar prenien aquest aire festívol, acolorit, animat, característic dels petits centres estivals vora el mar. Els dos mesos plens, però, eren juliol i agost. Era aleshores que el cafè de la plaça prenia animació. A l'hora de migdia, de retorn del bany, sota la tela de la seva terrassa s'estava bé. Hom s'hi aturava per prendre l'aperitiu, servit amb "tapetes"  variades: musclos, dàtils, culleretes, trossetes de sèpia fregida, llagostinets a la brasa, etc., segons el dia i el que hi havia, és a dir segons la collita de cada matí dels fruits de la mar.

Vers les cinc de la tarda el cafè es tornava a animar. Era l'hora de la tertúlia i de la partida. Allí es reunien habitualment entre altres: el senyor Albert Ducet, indus­trial en teixits a Barcelona, familiarment anomenat per tots, el senyor Albert; don Eusebio Rodríguez, advocat aragonès, canareu d'adopció, que de menut fou criat per una dida canareva i ja no deixà mai més de parlar i de sentir-se canareu; els tres germans de la família Serra, Enric, Vicenc i Pere, família benestant i ben arrelada al poble, que havien fet llur camí reeixit per vies i ciutats diferents, l'un metge a València, l'altre enginyer a Bar­celona, i el tercer, el que més diners havia fet, agent co­mercial a Madrid de grosses firmes; la família Riera hi estava representada pel pare o pel fill, quan no per tots dos, segons els lleures que els deixava el negoci de vins que havien instaurat a Reus; i d'altres, ben d'altres en­cara. Hom pot dir que la tertúlia de les cinc de la tarda era animada, i que la partida de manilla que la seguia tenia el seu públic i els seus comentaristes.