Quasi pregària a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Canet de Mar i del Maresme


Municipi:Canet de Mar
Comarca:Maresme

El santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser projectat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina poc després d'haver enllestit la plaça Reial de Barcelona, seguint l'estil neogòtic del francès Violet-le-Duc. El 31 de gener de 1853 es va posar la primera pedra i les obres van durar quatre anys. S'ha convertit en centre de devoció mariana dels canatencs i de tot el Maresme, especialment la banda nord. En el mur de davant del santuari, a tocar d'un parc infantil, pujant el passeig a mà esquerra, hi ha cinc grans plafons amb textos de diversos autors dedicats a la Mare de Déu (Pitarra, Joan Perucho, Antoni Deig, Salvador Espriu, Olga Xirinacs, etc.). Segons tradició popular, Verdaguer va escriure la quarteta que transcrivim en el llibre d'honor del temple, cremat durant la guerra del 1936, així com recollí una breu llegenda sobre la Mare de Déu. Modernament li han dedicat també poemes Climent Forner (Manresa, 1927), i, el 1982, Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003).
testing image

Quasi pregària a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Canet de Mar i del Maresme

De lluny estant i amb veu de boira et parlo.
No t'he vist mai, però et conec, Madona,
pel que m'ha dit la gent que de tu parla
amb veu de sal i la mirada encesa.
Et sé vetllant Canet i aquest Maresme
de claredats insòlites i extremes
-almenys per mi, que sóc de terra endintre-
des del pujol en què s'alça la casa
que amb remoreig de veles i de somnis
acull tothom i és una mà oberta.
Sé que tens blava i blanca la mirada
com el vestit que portes cada dia,
i que entorn teu la gent feineja i canta
i estima i creix, alguns amb tu per guia,
d'altres distants, però respectuosos.
Jo sóc d'aquests i prou que ho saps, Madona,
però em commou l'esclat que propicies
i vull unir la meva veu a aquelles
que cantaran el teu aniversari
i unir també el meu prec al de tants altres
per més estrany i sorprenent que sigui.
Madona, fes, si pots, que siguem sempre profundament fidels al nostre origen,
perquè cap vent no desarreli l'arbre
d'aquest orgull fecund i necessari.
Tal com el mar, que sempre recomença,
inscriu damunt la pell de tots nosaltres
aquell neguit que ens manté sempre alerta
contra el malastre i la desesperança,
i finalment ensenya'ns que el respecte
envers tothom, junt amb el rigor màxim
per un mateix, és l'únic camí ample
pel qual podem transitar tots alhora.
Madona, tot això volia dir-te,
i desitjar que per molts anys segueixis
vetllant el teu Canet i el teu Maresme
des d'aquest cim, amb flors que als peus et creixen
i amb molta gent que t'hi fa companyia,
de cara a un mar que ens és escut i símbol;
i que jo i molts puguem venir-t'hi a veure.