testing image

S. Rusiñol

Hom ara ja no el concep si no és amb la corona de llorer, enganxada darrera del barret, com una corona de sant, dalt un pilot de pedra.

Donats els antecedents i les característiques de la seva literatura i la seva vida, aquesta concepció monu­mental és una mica irrespectuosa.

Tot i que els anys estoven les persones i les santifi­quen, En Rusiñol ha d'ésser considerat com un revolu­cionari autèntic. I tractat com a tal. Fet i fet, és el que li agrada més.

Imagineu-vos que som als temps de l'Home de l'orgue, de L'Alegria que passa, de les Impresiones de arte i de la caça de Grecos a París, acompanyat d'En Zuloaga.

Recordeu aquella solemne processó de Sitges presi­dida per un Greco voltat d'antorxes i les forces vives del poble.

Tingueu present els escàndols que provocaren les exposicions d'En Rusiñol a can Parés i afegiu-hi ara, perquè es tracta d'una dada important, que En Rusiñol era de casa bona —l'avi li deixà l'armari del pa, ben ple —. Ara bé. Amb aquests elements n'hi ha de sobres per fer, no pas una revolució i plegar, ans bé una col·lecció sencera i, més i tot, n'hi ha per a jugar a fer la re­volució contínuament.

Que és, al capdavall, el que ha fet i desfet En Rusi­ñol, tota la vida.