Verdaderament, jo no he errat la vocació;


Obra:Del meu tros (p. 5-6)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Verdaderament, jo no he errat la vocació; lo que potser se'm podrà dir que equivoco les aficions i criticar-me el que a mi m'agrada molt anar-me'n al meu quartet, per exemple, en aquella hora quieta que el sol recull sa claror i s'amaga escampant sos raigs postrers que fan semblar lo blau del cel un vano immens amb barnilles lluminoses, i allí enraonar en pensament amb mi mateix, i escriure després lo que m'haja dit. Perquè, em plau venir, encara que només sia una estoneta, en est quarto baix de sostre, cobert, atapeït de bigues gruixudes, desiguals i rústiques; espècie de sostre mort ple de trastos i mals endreços, que en un costat hi pengen gàbies plenes de pols com si estesin tristes enyorant los canaris que hi havien refilat; tan belles passades, la tonada que xiulava el merlot o el xerroteig vibrant de la calàndria; en un prestatge encara hi ha figuretes del pessebre que fèiem quan érem nois, per la paret estampes d'aquell temps, i pertot records de la infantesa. Ací venia a jugar amb los meus germans los dijous que fèiem festa. Entre els munts de llibres n'hi trobo alguns de quan anava a estudi, i a l'obrir-los, veig la lliçó que m'havia ocasionat un càstig o valgut un premi en los exàmens...

Aqueix balconet que sembla tan trist, a mi m'apar rialler; ací creix migradeta una heura que jo li he ensenyat de caragolar-se pels ferros; i entre el vidre i el porticó hi campa una aranya no asquerosa ni negra, que és primeta i àgil, de cames transparents, que en tot l'hivern no la veig, i al venir lo bon temps surt , i com si m'estimés, s'abraona sobre els mosquits que ja sap porten males intencions.