Les valls d'Àneu (III)


Obra:Cua de bou (p. 74-75)
Municipi:Alt Àneu

testing image

Les valls d'Àneu

III

No havies vist mai una vall com la d'Àneu,

i no obstant això te l'havies imaginada.

En entrar per la Guingueta, abstret i expectant,

sabies ja que era la Vallverda del teu país

fictici i fantàstic que, des d'infant,

havies fet créixer com un somni abastable.

No hi havia cap detall imprevist:

les muntanyes, fins i tot, encerclaven

per complet l'ampla planícia i només

hi havia el pas estret forçat pel riu,

la Noguera Pallaresa d'aigua freda

que s'eixampla a l'embassament de la Torrasa.

I, no obstant això, tampoc no vas deixar

de sorprendre't mentre circulaves

veloç en direcció a Esterri: hi havia

l'herba del prat, els teulats i els campanars

llunyans de les esglésies —el de Santa Maria,

sobretot, al davant, i, a l'esquerra,

el de Sant Just i Sant Pastor a Son,

però ben alt, en un dels cims com una talaia—.

A poc a poc, feies realitat el teu desig

i la realitat tenia cos, es deixava palpar.

Només et faltaven els personatges

d'aquella història inventada per a infants

que corrien per uns indrets idèntics.

Al fons de la vall, t'enfilaves Roquetes amunt

per una carretera que serpentejava

i que sortia al poble de València d'Àneu,

on hi ha les ruïnes del castell dels comtes de Pallars.

Definitivament, no havies vist mai una vall

com aquella, però te l'havies imaginada:

com un sentinella, s'estenia al davant

dels teus peus la plana, i, darrere, a l'horitzó

s'albirava el pas de la Bonaigua.

El vent de juny bufava suau i et penetrava

el cos com un bàlsam màgic o xarop,

i et senties feliç perquè tenies, fins i tot,

l'amor al teu costat i el feies partícip

del teu goig i d'uns noms entranyables,

de pedra i herbatge, d'origen i esperança:

Esterri, València, Son, Jou, Estaís...

No havies vist mai una vall com la d'Àneu,

però, potser, et retrobaves amb la gènesi

d'un passat ben teu: el paradís d'una infància

no oblidada que et referma en ser qui ets.