El timbaler del Bruc (fragment)


Municipi:Bruc
Comarca:Anoia

Podem llegir els textos davant el monument al Timbaler del Bruc, obra de Frederic Marés i inaugurat en ple franquisme, el 1952. Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) fa una recreació estrictament historicista dels fets de la guerra del Francès enaltint, això sí, el sentiment patri, a cavall d'Espanya i Catalunya, expressat amb un sonet, forma poètica usada en comptades ocasions pel poeta.

Les altres dues mostres, obres de Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859–1925) i Jaume Boloix i Canela (Igualada, 1866–Barcelona, 1921), de caràcter més narratiu, detallen els aspectes més populars de la tradició i el mite a partir de la figura del Timbaler del Bruc o de la barretina i els herois igualadins.

testing image
Veu de Sergi Solà:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/X3du1FZe4CaTHzebt1Tw.mp3

El timbaler del Bruc (fragment)

De sobte en mig de la lluita
vibra una remor estrident
que omple d'horror als francesos
i als catalans enardeix.
Un toc de mata-degolla
cent timbals redoblen prest,
com si vingués gros exèrcit
a socórrer nostra gent.

Fugint a brida batuda
va en retirada el francès;
entre ses files nombroses
la por hi sembra el desconcert.
Cingleres avall rodolen
perseguits pels sometents
que esllavissen roques fermes
des dels cims al damunt d'ells.

Dels timbals els cent redobles
ressonen arreu, arreu,
esporuguint als francesos,
enardint nostres valents.
La victòria ha estat completa;
de francès ja ni un se'n veu,
un núvol de polseguera
allà al lluny els encobreix.

Els timbals encar redoblen
i tots cerquen amb deler
a l'exèrcit que s'atansa
amb tan bèl·lic ardiment.
Entremig de les boixeres
Sols hi oviren el vailet
que baqueteja amb fermesa
el timbal sampedorenc.

-Valga'ns la Verge i Sant Jordi!
ell sol el miracle ha fet;
les afraus montserratines
d'un redoble n'han fet cent.
Santa Verge Moreneta,
el miracle a Vós se us deu;
vostra ha sigut la victòria;
glòria a vostre Nom excels!-

Escoltant els precs de joia
el vailet sampedorenc,
davalla de les cingleres
fent son redoble darrer.
Amb el somrís en els llavis
s'acosta als del sometent,
i, mostrant-los les baquetes,
diu: -No som trobat res més!-