Cançó de Calella


Obra:Primeres poesies [Liost] (p. 712-713)
Municipi:Calella
Comarca:Maresme

No ens consta que Guerau de Liost (Olot, 1878-Barcelona, 1973) tingués lligams coneguts amb Calella. Tanmateix, hi degué participar en algun dels Jocs Florals que s'hi celebraven amb un poema-cançó dedicat a glossar aquesta vila maresmenca.

testing image
Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/cançocalella_liost1.mp3

Cançó de Calella

CALELLA, cala petita, mar a mida,
com un mirall de tocador.
I tot per Ella,
que s'hi contempla escotorida
i troba que la gent en dir-li bella
tindrà llur mica de raó.

Calella,
cala petita, mar junyida,
joguina de nadó.
I tot per Ella
que s'hi rabeja presumida
com un ocell que hi fes el capbussó.

Calella,
campanar tot de pedra picada,
pati parroquial acollidor.
I tot per Ella,
per la seva animeta batejada
que estimar es deixa per Nostre Senyor.

Calella,
casa materna amb aigua fresca
i un emparrat i un passerell.
I tot per Ella,
que en la tarda que es fon com una bresca,
amb pausa picoteja el moscatell.

Calella,
turó de pins, vinya dels avis,
camí que hi porta a poc a poc.
I tot per Ella
que assaborint un gust als llavis,
de migdia no sent ni el darrer toc.

Calella,
on Ella va i on torna d'esma
de tan rebé que està,
per reposar després de la Quaresma
i celebrar la Pasqua amb un dinar.
I tot per Ella,
Calella,
Calella de la Maresma.

Enguany hi compareix més expandida
amb dos infants, nissaga d'estornell,
que a passeig l'acompanyen i a la fleca,
i amb la nou-nada condormida
en el replà d'un atuell
monumental que fa de dida-seca.
I tot per Ella
pel marit que no va a Calella
i es gaudeix dels infants i d'Ella.